Les nostres entrades

La incontinència urinària

 

1   Definició i classificació de la incontinència urinària

 

La Internacional Continance Society (ICS) defineix incontinència urinària (IU) com qualsevol pèrdua involuntària d’orina que suposa un problema social o higiènic.

 

 

Se’n classifiquen diferents tipus:

  • Incontinència urinària d’esforç.

  • Incontinència urinària d’urgència (també relacionada amb la bufeta hiperactiva i síndrome d’urgència/freqüència).

  • Incontinència urinària mixta.

  • Incontinència urinària per rebossament.

  • Disinèrgia vesico-esfinteriana.

 

A més a més, també es classifica en funció de:

 

  • La temporalitat: transitòria o crònica.

  • La causa: per un esforç, per urgència, per rebossament o una mescla.

  • I si és per esforç, de quin grau és aquest esforç segons l’escala de Obrink: grau I en esforços grans (botar, córrer, esternudar), grau II en esforços moderats (caminar, pujar escales) o grau III en esforços mínims (canviar de postura, aixecar-se).

 

1.1  Incontinència urinària d’esforç (iue)

 

La incontinència urinària d’esforç (IUE) és la pèrdua d’orina durant un esforç o exercici. El 30-40% succeeixen durant l’embaràs, el 20-30% en el post-part i un 40-60% en dones post-menopàusiques.

Habitualment la IUE està causada, segons la fisiopatologia, per hipermobilitat de la uretral o per una disfunció uretral intrínseca.

 

1.2  Incontinència urinària d’urgència (IUU)

 

Es defineix com la pèrdua d’orina involuntària acompanyada o immediatament precedida per la sensació d’urgència. Té una prevalença del 12-17% dels casos i comporta una alteració important de la percepció de la qualitat de vida.

Dins de la IUU hem de diferenciar la bufeta hiperactiva. Aquesta es caracteritza perquè la urgència urinària pot anar acompanyada o no d’incontinència i també porta associada nictúria (anar al bany més d’un cop a la nit) i pol·laciúria (anar al bany més de 8 cops al dia). Quan les contraccions involuntàries del detusor (múscul que forma la bufeta) han pogut ser objectivades amb un estudi urodinàmiques, es parla de DETURSOR HIPERACTIU (DH). La causa del DH pot ser una patologia neurològica o idiopàtica. La intensitat de les contraccions del detrusor és molt variable i no és proporcional a la intensitat de la sensació d’urgència.

En el 50% de les dones amb símptomes de bufeta hiperactiva no s’observen contraccions involuntàries del detrusor durant la fase d’ompliment.

 

1.3  Incontinència urinària mixta

 

La incontinència urinària mixta és quan està causada per una suma de les causes d’IUE i IUU.

 

1.4  Incontinència urinària per rebossament

 

La incontinència urinària per rebossament es manifesta en forma de degoteig per un excés d’emmagatzematge d’orina. El diagnòstic es fa mitjançant un estudi urodinàmic i pot estar causat per:

  • Obstrucció uretral: Es produeix quan hi ha un impediment a la uretra sigui secundaria a una cirurgia per IUE, per tumors, diverticles o per prolapses importants (més freqüent). En aquest cas cursa amb urgència amb o sense IU i dificultat per a miccionar.

  • Bufeta hipotònica: Bufeta que no es contreu i va emmagatzemant orina.

 

1.5  Disinèrgia vesico-esfinteriana

 

És una falta de coordinació entre l’activitat del detrusor (múscul de la bufeta) i l’esfínter uretral durant l’acte d’orinar. Pot provocar residus post-miccionals i episodis d’IU (habitualment per rebossament). Hi pot haver afectació del sòl pelvià o també hiperactivitat/hipoactivitat del detrusor.

El diagnòstic es basa en l’augment d’activitat EMG del sòl pelvià durant la micció, en absència de disfunció neurològica de la bufeta o la uretra.

 

2   Per què es produeix?

 

La incontinència urinària, sigui del tipus que sigui, està influenciat per diferents factors estructurals i per factors modificables.

Factors estructurals

 

  • Dèficit en el tancament uretral intrínsec a Disminució de la capacitat de tancament de la uretra, tan en repòs com en esforços.

  • Dèficit en el sistema de suport uretral à Lesió o distensió del sistema de suport musculo-fascial i lligamentós de la uretra i la bufeta provocant hipermobilitat en aquestes estructures. També pot estar provocat per l’edat, el dèficit estrogènica (típic de la menopausa) i les alteracions de col·lagen.

  • Dèficits en el sistema d’estabilització lumbo-pèlvica à  Alteracions articulars de tipus artrosis, estenosis o inestabilitat pelvica o lumbar, així com també dèficits en la musculatura abdominal.

 

Factors modificables

 

  • Dèficits en el control motor à Fall en la correcte realització de la contracció del sòl pelvià (inversió de l’ordre perineal, contraccions addicionals de glutis, adductors o abdominals), absència o retràs de l’anticipació perineal o per falta de sinèrgia entre la musculatura abdominal i del sòl pelvià. També tindrà molta importància l’activació del diafragma toràcic i de la postura.

  • Dèficits en el sistema musculo-fascial à Disminució de la força o la resistència a la deformitat del sòl pelvià, així com també disminució  del rang de moviment a causa de cicatrius per episiotomies, cirurgies, alteracions viscerals, etc.

  • Factors conductuals à Conjunt de factors que poden influir com l’augment de pressió intra-abdominal de forma crònica, la inactivitat física, la ingestió anormal dels líquids, el restrenyiment o determinats fàrmacs (vascular, HTA...).

 

3   El tractament de fisioteràpia

 

El tractament de fisioteràpia per a la incontinència urinària es basa, principalment, en l’avaluació de la musculatura pèlvica i abdominal, acompanyat prèviament de la realització de la història clínica, per aconseguir determinar la causa de la disfunció. Habitualment es pot demanar la realització del diari miccional, que és el registre de al ingesta, les miccions i les pèrdues que sofreix a la persona.

En la història clínica és important esbrinar els seus hàbits, les alteracions viscerals i els antecedents ginecològics, obstètric, urològics i coloproctològics. Durant l’exploració, en canvi, s’avaluarà el to i la contracció de la musculatura del sòl pelvià, les alteracions de les vísceres de la pelvis menor (bufeta, úter i recte), la presència de cicatrius o asimetries, la possibilitat d’haver-hi prolapse o no, la sinèrgia del sòl pelvià amb el múscul transvers abdominal, la presència de tensions o alteracions viscerals i la posició i tonicitat del diafragma toràcic.

 

NOTA IMPORTANT

El contingut d'aquesta web complementa però en cap cas substitueix el treball de enfermeria ni d'altres professionals de la salut. Davant qualsevol dubte heu de consultar amb el professional sanitari de referència.

Please reload

Entradas recientes
Please reload

Siguenos

ESCRÍBENOS

LLÁMANOS

93 125 93 29

SÍGUENOS

Captura de pantalla 2019-09-27 a las 16.
Captura de pantalla 2019-09-27 a las 16.
Captura de pantalla 2019-09-27 a las 16.

VISÍTANOS

Amaltea centre de salut

c/Sant Oleguer, 94

Sabadell 08202

Barcelona

Horario: 9.00h a 14.00h

               17.00h a 20.00h

        

Captura de pantalla 2019-09-27 a las 16.
Please reload