Médico homeopata Sabadell |Atención al duelo | Homeopatia |

ACOMPANYAMENT Al DOL

DES DEL MODEL
INTEGRATIU-RELACIONAL

“El dol és una resposta natural de l'ésser humà, davant la defunció d'un ser estimat. Però la majoria de persones que han viscut un dol important en les seves vides, malgrat l'intens sofriment, amb el temps i l'ajuda de familiars i amics són capaços de sobreviure i adaptar-se a la nova situació sense el ser estimat i aconsegueixen

refer-se. És important subratllar que la majoria de les persones que sofreixen una perduda no necessiten ajuda especialitzada, però hi ha un percentatge de persones afectades, que no són capaces de reorganitzar la seva vida malgrat el temps transcorregut, i acaben amb problemes de salut,; com a depressió, consum d'alcohol, somatizaciones, infeccions, diferents malalties i major risc de mort.

D'aquí la importància que tots els professionals de la salut tinguem en compte que moltes vegades darrere d'una simptomatologia abigarrada, es podria amagar la possibilitat d'un dol complicat, poder-ho detectar i tractar en conseqüència.”

“Les tasques del dol. Alba Payás Puigarnau”

A partir d'una experiència personal, em vaig acostar al postgrau universitari que impartia Alba Payás Puigarnau, que vaig realitzar entre els anys 2012-1013. Des del model Integratiu-relacional.
Jo que vènia del món de la medicina homeopàtica, entenent la curació des del comprendre al pacient i seguir la seva simptomatologia com una guia per a la salut, sense inhibir res. Vaig entendre la conceptualització del sistema de proposava Alba com la mateixa forma d'acostar-me a la persona en Dol, ella sempre ens deia que havíem de caminar sobre les sabates de les persones, no intentant aconsellar, ni dir-los el que nosaltres consideràvem com més adequat o convenient, simplement com a alleujament de la simptomatologia mitjançant medicació o prescripcions de canvis cognitius o conductuals, sense tenir en compte la possible funcionalitat d'aquest malestar psicològic.

I entenent i coneixent les fases de desenvolupament pel que totes les persones en dol passen i tenint en compte la necessitat psicològica de cadascuna d'elles, és quan podrem afrontar la tasca corresponent.

Per exemple demanar-li a una persona en estat de negació que “escrigui una carta al seu ser estimat mort” per acomiadar-se o que “es desprengui de les cendres” al més aviat possible; suggerir-li al doliente que el que ha de fer és “anar de compres i distreure's” quan el que aquest desitja, malgrat el dolor que sent, és parlar del seu ser estimat; animar a algú en estat de xoc al fet que “pensi en cosa positives” són alguns dels molts exemples de fracassos terapèutics en l'acompanyament de persones en dol. Molt sovint s'apliquen estratègies o es donen consignes en absència d'una relació terapèutica que sostingui l'experiència subjectiva del doliente i que pugui recollir i contenir el seu sofriment.

El dol no és un desordre de conducta tot i que produeixi alteracions en la conducta; el dol tampoc és un conflicte intrapsíquico, encara que generi sofriment intrapsíquico.

"El dol és la pèrdua de la relació, la pèrdua del contacte amb l'altre, que trenca el contacte amb un mateix. És un experiència de fragmentació de la identitat, produïda per la ruptura d'un vincle afectiu: una vivència multidimensional que afecta no només al nostre cos físic i a les nostres emocions, sinó també a les nostres relacions amb els altres i amb nosaltres mateixos, a les nostres cognicions, creences i pressuposicions i al nostre món intern existencial o espiritual.”

( Alba Payás. Les tasques del Dol.)

ESCRÍBENOS

LLÁMANOS

93 125 93 29

SÍGUENOS

Captura de pantalla 2019-09-27 a las 16.
Captura de pantalla 2019-09-27 a las 16.
Captura de pantalla 2019-09-27 a las 16.

VISÍTANOS

Amaltea centre de salut

c/Sant Oleguer, 94

Sabadell 08202

Barcelona

Horario: 9.00h a 14.00h

               17.00h a 20.00h

        

Captura de pantalla 2019-09-27 a las 16.
Please reload